Blaumut

A la primera entrada del blog vaig escriure que compartiria la música que en aquell moment més m’emocionava. La música cadascú la viu i la sent com vol, com pot, com li don la gana vaja. Jo necessito entendre la lletra. La lletra per sobre de la música. Hi ha gent que li passa tot el contrari. Ho entenc perfectament també, però jo les neurones del ritme crec que les tinc una mica dormides... Per tant, per culpa de la meva ignorància, només escolto música en castellà i català. Avui, per Blaumut, que poden semblar una mica avorridots, però la veritat és que crec que no hi ha cançó que no m’agradi. A sobre ara han tret un curt bastant empalagosset, però perfecte per començar l’època de Nadal amb la sensibilitat que tots busquem. Visca Blaumut!!!

“La por és una rutina, el dolor no és més que un problema secundari, el desig és el veritable monstre. La ciència exacta i les exactituds pragmàtiques reafirmen la inexistència d’un Déu que vetlli pel bé i pel mal, segons ells tot és una fal·làcia. Si fóssim conscient del desprofit que ens ha fet la incredulitat ens retractaríem del discurs poc esperançador que hem anat alimentant al llarg dels anys. Estem farts de clamar que l’anhel forma part de la immaduresa d’una persona i relacionem aquesta actitud a un comportament pejoratiu que dificulta la integració a una societat que ens venen com a civilitzada, però que té més de freda i egoista. La tendresa i l’amor no curen, però alleugen. Tota la vida ens en inculcat que el triomf de l’home és esdevenir un ésser racional, però ara m’adono que la racionalitat no és la victòria del coneixement, sinó la malaltia degenerativa de la innocència. Es coherent somiar amb els nostres desitjos de la mateixa manera que hem escrit una carta als reis d’orient? La innocència diria que sí; la maduresa respondria amb crueltat. L’híbrid de les dues fins avui ha estat una resposta menyspreada. Tots tenim una il·lusió amagada només cal que algú la sàpiga veure.”

https://www.youtube.com/watch?v=gsEtESKsr-w