Anava a escriure...

Anava a escriure sobre com ens hem cregut que el cap i el cor són coses diferents. Potser per justificar que podem pensar més d’una idea a la vegada en moments concrets i no estar bojos. Llàstima que des de petits no ens diguin que podem pensar el que ens doni la gana, estimar a tants com ens doni la gana, canviar d’opinió tantes vegades al dia com ens doni la gana...i seguiràs sent tu en tot moment perquè no pots ser un altre. I tranquil·litzar-te. A mi el cap no em diu una cosa i el cor un altre. A mi el cap i el cor em diuen una cosa, i el mateix cap i el mateix cor em diuen un altre. Contínuament. El que sento no és més que el que el meu cap vol que senti. Anava a escriure sobre tot el que no vaig dir al equip quan vaig anar a dir Adéu, però m’ha fet por. Només dir-vos que si m’hagués quedat remant amb vosaltres, hagués sigut egoista, ja només jugava per mi, i així no es juga. Que no cal parlar tant, ni buscar, ni pensar, ni donar voltes. Les paraules han creat realitats que potser no han existit (o sí). Sentir, entendre, respectar i animar valen més que mil solucions, vídeos o consells. Ben provat per tota la segona volta que us queda. Jo m’he quedat amb el que no esperava, persones amb qui menjar m&m’s, durums o hamburgueses sense parlar de bàsquet. Què més vull. També anava a escriure de com ens fem grans. El Luis va fer els 27 i el facebook em va recordar que quan va fer els 19 jo ja estava allà. Me’n recordo de la foto, del pastís, del moment, del dia. Sempre penso que si tingués fills m’agradaria dir-lis tantes coses per que no patissin amb el que s’espera d’ells que al final acabaria fent el contrari...i per això no crec que en tingui mai. Potser aquest embolic de blog és tot el que no diré mai als meus no-fills però que m’hagués agradat. Potser tot aquest embolic de sentiments, lletres, paraules serveix a quelcom que no em coneix però es coneix...i m’entén. Gener que no passa, però nosaltres sí:

Créeme cuando te digo que es mejor así;
que no hay cielo sin estrellas
ni un principio sin un fin;
que después del invierno viene la primavera.
Siempre quise ser tu amigo, no lo conseguí;
creo que lo mejor sea que te olvides de mi;
quédate con lo bonito deja caer esa lágrima.

No és un punt i final, ni molt menys. Mai ho ha estat.