Jo ja...

És curiós com abans d’un 28 de gener jo ja estava fins els collons de com ens fan veure el món. De com la majoria del meu entorn no es qüestiona coses que jo per molt que m’esforço no puc normalitzar. És curiós com jo ja apuntava maneres de voler viure una mica més enllà d’objectius, de posicions, de somnis, d’acceptacions. Jo ja intentava convèncer als pocs que m’escoltaven que no cal tant, que no cal res. Que si podien menjar i una mà on poder agafar-se i sentien que ja ho tenien tot, no es que fossin conformistes, es que havien entès la vida com ells la volien entendre, i amics, a mi ja em valia. Alguns pensen que no és tan fàcil trobar mans sinceres, transparents i fortes, i jo sempre els hi dic que quan abans comencis a veure-les així abans es convertiran si encara no ho són. No som més del que la gent creu que som...i ens ho creiem. Llàstima que ens hagin convençut del pensa malament i encertaràs. És curiós com abans d’un 28 de gener jo ja sabia que la meva mare abans de ser mare havia estat tantes coses que era un privilegi veure com intentava ser el nostre peu quan veia que no caminava, el nostre somriure quan feia temps que no era sincer i el nostre cor quan el veia plorar, es que vaja tia, pensava, tindrà mil cares però té una mà, menys mal que sé que mai la tancarà. És curiós com abans d’un 28 de gener jo ja sabia que les converses amb meu pare m’havien fet com sóc, i joder, pensava, quina sort haver-me adonat  tan aviat de la sort que tinc, encara tinc tota la vida per agrair-li, i joder, sense que hagi hagut de passar-nos res. És curiós com abans d’un 28 de gener jo ja sabia que mai em casaria, ni tindria fills biològics, jo ja sabia que compartia la vida amb la persona amb qui no faria res d’aquestes coses però que seguiríem fent l’amor durant molts anys més, i la guerra. És curiós com abans d’un 28 de gener jo ja sabia que la vida m’estava avisant de que no estava malament això de fer-se preguntes però que sobre tot no deixes de cuidar el que ja em feia feliç en aquell moment sense buscar respostes. És curiós com abans d’un 28 de gener jo ja era com sóc, amb la necessitat de expressar que expressar cura, normalitza, humanitza. I després, després d’un 28 de gener sóc més jo que mai perquè els que em fan ser com sóc han estat més que mai. Els que han volgut estar i el que no. Sempre hi ha un abans i un després de tot. I tot és per anar cap endavant o cap als costats, perquè si poguéssim anar cap enrere amics, seria massa fàcil. Massa maco. Senzillament, poder anar cap enrere seria massa.

El que jo no sabia i mai m’hagués imaginat és tenir 8 potes fent migdiades amb mi. I la putada de tot...és pensar que ojalà les estigués fent sola. Aix, la vida.