Ets força

Ahir no vaig escriure però avui sí, no ho anava a fer perquè crec que és la persona que més ha sortit per aquí i potser no cal ser tan pesada, babosa, pilota, etc, etc. Però després he anat al seu facebook per escoltar la cançó que ens havia dedicat, i en cop d’escoltar-la he anat baixant pel seu mur i he vist la foto que té de portada amb dos alumnes seves...i he pensat, jope, és que mira que és bona...I m’ha donat la gana de tornar-li a recordar per aquí.

El dia del nostre aniversari vam anar tots a veure la pel·lícula de “Campones”, ella treballa en una escola d’educació especial i ens feia il·lusió veure-la junts. I ens vam emocionar, clar. La pel·lícula és preciosa però el que fa la meva mare, també. Potser les seves histories no van acompanyades de filtres d’humor i música emocionant, però són aquestes les que tenen més força. Ella també va crear un equip de bàsquet, i sense saber ni que és una “entrada”, anava a entrenar-los els divendres a la tarda, quan la seva jornada ja feia estona que havia acabat. Jo era una adolescent que no em podia permetre perdre la tarda d’un divendres amb ella...i amb ells. Però alguna que altre vaig anar. Què important haver tingut una mare que no només ha “perdut” o “passat” temps per educar-nos a nosaltres. Què important haver vist que estima a altres, i com ho fa. Qui la coneixem sabem que si ella parlés d’algú com ella diria quelcom com: “és que és una gran professional”, però tothom sap que jo no sóc com ella, ja m’agradaria, per això dic que és molt més que una simple “professional”, perquè el que ens ha transmès fent equips de bàsquet, grups d’atletismes, festivals, preocupant-te vaja...ha estat molt més important que si haguéssim tingut la mare que ho va deixar tot per passar temps amb nosaltres. A més, hem tingut la sort de que tens la capacitat innata de convertir-te en la mare de tot aquell que entra pel menjador del nostre àtic. Fos nen o nena. Bon estudiant o un monyas. Acabat de conèixer o amic de tot la vida. Els has estimat a tots i ens has fet que estimar sempre vagi abans que molts altres verbs que ja venen sols amb el temps. Gràcies per totes les coses bones que ens has mostrat sense la necessitat de dir res, perquè de les que necessiten paraules també podem assegurar que has estat la reina. Com moltes: la més pesada. Però per això esteu o per això creieu que esteu. Menys mal que els fills tenim la capacitat de saber-ho. Segueix estimant els divendres després de les 16:40, et fa gran. Nosaltres sabem que ens estimes totes les hores del dia i les que encara no existeixen.

I tot això, aguantant a tres montres que no t'ho hem possat mai fàcil. Passi el que passi, diguin el que diguin: ets força.