Next to me

Si no ho haguéssim volgut, el que hem fet podria haver estat moltes hores de cotxe desitjant arribar; podrien haver estat discussions quan un dels dos no entenia el googlemaps; podria haver estat buscar l’error de cada apartament que ja havíem pagat; podria haver estat el cansament de caminar kilòmetres sense parar d’observar; i podria haver estat la preocupació constant de portar dos gossos grans per aquests món de Déu...Però hem volgut. Hem volgut que hagin sigut dies per riure, per escoltar, per discutir, per debatre, per compartir...per seguir creixent. Hem volgut seguir aprenent a saber gaudir. No (ens) serveix de res fer 7000km si no ets conscient, si no t’hi fixes, si no t’ho mires, si no ens mirem. No (ens) serveix fer per fer i per això fem per fer-nos. No tot el que hem vist era emocionant, però hem volgut emocionar-nos amb tot. A vegades ha sigut fàcil perquè no cada dia veus la Acròpolis, o et banyes al Adriàtic o passeges per “Desembarco del Rey” o travesses l’antiga Iugoslàvia per muntanyes, pobles i racons. Però a vegades et sorprens i ho fas escoltant aquella cançó que feia tant que no escoltaves, parlant d’aquells temes que feia tant que no parlaves, llegint a les cues de les duanes, esmorzant cafès freds, berenant gelats i sopant entrepans. Fent exactament el mateix que faríem a Barcelona però amb diferents mans que volen acariciar al Carter, i de pas, al Jacky; amb diferents paisatges que t’inspiren pau o ganes de sortit pitant, amb diferents costums que et fan valorar les teves o depreciar-les,  i sobretot amb un “tu” que creus diferent però que és el mateix, no es transforma fent-se més gran encara que facis kilòmetres, es transforma fent-se més bo si després de fer-los saps que encara saps el mateix: res. Haurem llegit sobre reis, guerres, Déus i llegendes; haurem après a situar al mapa poblets, carreteres, rius o autopistes; haurem comprovat que hi ha molta gent que estima als animals, i d’altres que encara no ho han provat; haurem fet mil fotos sense exagerar per no oblidar les coses que es poden oblidar; haurem fet 7000 km en 12 dies, però només han valgut la pena pels 7000 riures que encara em saps provocar, que encara sabem compartir, que encara sabem valorar. Les fotos d’Instagram en el nostre cas són un postureig fàcil d’etiquetar i difícil de creure si mai has gaudit viatjant, si mai has estimat respectant, si mai t’has divertit estant avorrit i si mai t’has rigut de tu mateix. Nosaltres fem coses rares, però ja no ens espantem, ho acceptem i seguim, si podem, sense drames. Visca la vida, a vegades.  

Imagine Dragons ens canta

Oh, I always let you down
You’re shattered on the ground
But still I find you there
Next to me
And oh, stupid things I do
I’m far from good, it’s true
But still I find you
Next to me