Si tu vas poder, nosaltres també

Potser encara no som conscients, i a vegades costa trobar els moments, els fets o les persones que t’ajuden a entendre perquè som com som i tu avi, sempre has estat un home de poques paraules per nosaltres, potser per això sempre escoltàvem atents quan parlaves, “som el que estimem” repeteixo sempre, i nosaltres sabem que som molt les teves histories, les que explicaves, i les que no. Quantes vegades haurem retornat a la teva infantesa per no queixar-nos de la nostra. No t’han calgut paraules, la teva vida ens ha posat els peus a terra des de ben petits, i a més, ens has regalat un riu, un poble i l’orgull de dir que som d’Angüés. Una de les primeres coses que em va fer pensar que eres especial és que no eres català i parlaves català millor que jo, que no havies anat a l’escola i tenies deu mil vegades millor lletra que jo, que no et va caler res més que les ganes de voler per fer tot el que has fet. I has fet molt més del que la vida segurament et demanava, la teva història ens ha donat la força de no tenir por, de tenir esperança, constància, de tenir ganes de construir i tirar endavant, perquè si tu vas poder, nosaltres també. I després estava la teva manera d’estimar-nos, que no deixa de ser una mica la de tots. “carinyote” li deies al Pep quan ja havia complert els 50, i “carinyotes” sabem que serem sempre nosaltres per el papa. Estiguis on estiguis ara mateix, no deixis de menjar neules, posat la bata més elegant que trobis i descansa tranquil, aquí ja has fet tot el que tenies de fer. Gràcies per totes les coses que encara no sabem que som gràcies a tu, però tranquil que els Franco som lents però arribem, i arribarem. Ara mateix l´únic que sabem és que t’estimem i et trobarem a faltar. Un petó i una abraçada tan gran com tu...