Hotel Transilvania 2

Avui  escriuré en nom de tots els meus companys de feina. Gent honrada (almenys en el meu cas) que treballa en cines: venent-vos entrades, crispetes, coca-coles, xuxes, patates, aigües...però també netejant. Sí. Netejant. Si som concrets: escombrant. Fa més de quatre anys que treballo en un cine i puc dir que una de les coses que me’n emportaré (si algun dia me’n vaig...) serà la d’haver-me convertit en una crak amb l’escombra. Perquè sí. Ho sóc. La domino com Harry Potter la seva Nimbus 2000. I orgullosa. Escombrem crispetes i crispetes i més crispetes, i a vegades patates, i crispetes i pipes i xuxes i crispetes i crispetes....i encara més. Però no senyors, aquest no és el trauma de la gent que treballa en el cines. Estem allà per això. He de confessar que jo sóc d’aquelles persones que mengen crispetes i no se sap perquè (hi ha persones que ens ha tocat i punt) però quan obren les llums del cine, tinc més crispetes a la samarreta i a la butaca que al meu estomac. Per això entenc entrar en una sala de 350 butaques i veure-les plenes de crispetes, als seients, al terra, als passadissos. Jo, gent guarrindonga, us entenc, sóc de les vostres. El que no podem entendre és perquè, amics i amigues que us agrada anar al cine, alguns de vosaltres (perquè està clar que no tots, hi ha gent molt educada encara en el Baix), no recolliu les coca-coles, els cartrons de les crispetes, les llaunes, fins i tot hamburgueses del McDonals, les cadiretes pels nens i un llarguíssim etc...Amb lo fàcil que és quan acaba la peli posar-se l’abric, el bolso, agafar el got de coca-cola, baixar les 7 escales que separen la butaca de la paperera i...canasta!!!!!! Encara que sembli que em queixi per queixar o que sembli una rabieta perquè no vulgui treballar no, no ho és. A part de que és un gest d’educació i consideració, ens estalvia molt temps de netejar les sales i no patir perquè vosaltres, amics i amigues que aneu al cine, no entreu a la hora i amb els tràilers ja en marxa, que ja que veniu al cine, no entreu amb les llums apagades. Però aquí no acaba lo pitjor. Perquè sabeu quines són les sales que acostumen a estar més brutes en aquest sentit? Les de nens. És algo que no puc entendre. Pares i mares del món, sé que serà dur portar a nens al cine i que estiguin quietets durant 2 hores veient una peli que segurament no entendran, però porfiplis: Doneu exemple. No puc entendre que en una sala de 12 files, 10 estiguin completament plenes de pots per recollir...Les crispetes al terra que no passa res, ho entenem. És normal. Però els pots a la paperera...seria tan guay...Vinga va, que demà s’estrena “Hotel transilvania 2” i si algun raret que llegeixi el meu blog està pensant en anar (raret per llegir-me eh, no per anar al cine, que és lo més guay del món!) i se’n recorda del que he escrit i ho fa, ja haurà servit d’algo. I si no, ja m’he desfogat.

No tot és escombrar... :D