A veces no hay ningún te quiero, y sin embargo..queremos.

En las historias de amor no siempre hay sólo amor, a veces no hay ningún te quiero, y sin embargo..queremos.

Y echamos de menos.

Quizás la historia de amor más larga y bonita que he tenido hasta ahora. Quizás no. Seguro. La vida te fue poniendo en su sitio y te fuiste distanciando…y acabamos cortando. Pero las relaciones serias son aquellas en las que lo único que importa son las sensaciones, las emociones y los recuerdos. Por eso sé que aunque pasen los años y cada vez hable menos de ti, siempre seré una friki del básquet. Y con orgullo.

Per una activitat extra escolar, que em va ensenyar molt més que lo escolar, que em va salvar en moltes ocasions, que em va ajudar a formar una identitat, i que em va donar la infantesa i la joventut desenfada que tothom busca (o no). Avui, no sé perquè ho trobo especialment a faltar..Posar-me el xàndal mig podrit de tota setmana sense rentar, calentar sense cap tipo de ganes arrossegant els peus, estirar explicant-nos els cotilleos del dia, fer els primers tirs de l'entrenament i que no toquin aro ni per assomo...i un llarg etc que s'ha anat repetint a tots els clubs on he estat. El més important: Les persones amb qui ho he compartit. Totes en especial. Molt més que els punts i rebots que hagi pogut agafar al llarg dels anys. Si no és per la sensació compartida després del joc, ara, segur, que no ho recordaria amb tanta melancolia.