MAMA

Sóc de l’opinió de que totes les persones del món mundial, per molt senzilla que sembli la seva vida, són dignes de ser protagonistes d’una historia increïble. Les percepcions i sentiments de cada persona poden fer que les accions i les circumstàncies es quedin en res. Però després hi ha persones que sense voler han hagut de viure circumstàncies increïbles que per si soles ja són historia. Cadascú viu, percep i afronta la vida com sap, com vol i com pot. Les circumstàncies condicionen, modifiquen i ensenyen.

Totes les mares són especials. I totes són les millors. A totes se’ls perdona lo pesadetes que han arribat a ser (i són) des del primer minut que ens vam deixar el primer objecte desordenat per casa i vam ser lo suficientment grans per “portar-lo al seu puesto...JA!!!!!”. A totes. Però a tu més mama. Jo no t’estimo. Jo t’admiro. Però no per haver sigut mare, treballadora, de tres monstres, sobreviure i que encara ara segueixis sent el motor que ens fa avançar quan a nosaltres ja no ens queden forces. No, no t’admiro per això. Per això t’estimo com només estima una filla que valora l’esforç has fet. Jo t’admiro per abans i per després. Jo t’admiro per la persona que has estat i la persona que ets. Per les lliçons que m’has donat sense que ni tu mateixa ho sàpigues. Per ser el millor exemple en moltes ocasions encara que no t’ho creguis. Per haver aconseguit ser un dels meus pensaments tranquil·litzadors.

Potser no ens assemblem en gaires coses: puc portar bigoti, sóc torpe com jo sola i a la pregunta que em vas fer durant tota la meva adolescència: “però tu pots viure entre la merda i no fer res?????” Sí. Podria. I puc. I segueixo vivint tan panxa sense rentar els plats en dos dies. Però ets la persona més incondicional que tinc. Gràcies per no ser sempre políticament correcte i mostrar-me sempre com ets, de veritat. Per ser sincera. Per voler compartir amb mi. Per ser còmplice. Per entendre’m quan pots i per recolzar-me sempre.

Però deixant la part més sensiblona i profunda, gràcies, gràcies i gràcies per ser una mare divertida, alternativa, caxonda. Penso en tu i està clar que hem patit, i molt, criar a tres fills tan durs com nosaltres no ha estat fàcil, tots ho sabem, fins i tot a la Xina hauran escoltat els nostres crits algun dia, però penso en tu i penso en riures. En optimisme. En saber riure’ns de la vida. M’has ensenyat a riure. A estimar incondicionalment, a gaudir de petits moments, a valorar la família, a fer sentir important a la gent que estimes, que en el fons, és de lo que tracta la vida.

I no escriuré res més perquè ja t’he dit mil vegades tot el que sento per tu. Només era per recordar-te-ho un any més!!!!!!!!!!!!!

T’estimo!!!!!!!!!

Felicitats!!!!!!!!!!!!!