Tiona

Només havia de passar un dia de vacances, però que llarg es feia. Per fi Angües, per fi la casa i per fi el sopar. Sopar torrades amb all, fuet i pernil dolç. Començar a posar-nos nervioses a l’hora dels torrons. Estar dels nervis quan ja observàvem que el papa no podia menjar ni un més. Fer el sorteig entre els quatre cosins. Frustrar-te perquè com cada any, mai eres la primera. Alegrar-te pensant que com més tard, més emoció. Escalfar el bastó per no fer gaire mal a la pobra Tiona. Estar atenta a veure què li cagava a la Clara o a la Núria sabent que els teus regals serien els mateixos però de color blau en cop de roses o verds. Agafar una bossa gegant per ficar-los i convertir-la en un tresor. Mirar-la de tant en tant mentre els altres seguien fent cagar. Riure una  mica per sota el nas en veure als teus avis donar cops de bastó a una fusta. Fer petons i gràcies a la Tiona. Anar a dormir i estrenar el pijama de la iaia. Aixecar-te i estrenar la roba de la tieta. Que la Núria es convertís en la tercera bessona durant tres dies. Que fossin els millors tres dies de l’any. Que com costava que arribessin i que ràpid passaven. Com totes les coses bones. Com ser tres bessones amb un jersei de vaca. Com gaudir d’una llar de foc i fer torrades. Com fer petons a un tros de fusta. Com la innocència del Nadal.

Per sempre Angües.