Tu i jo ens estàvem esperant. Ara preferies els braços del tete. Jo ho sabia. Però jo estava esperant. Tranquil•la. No tenia pressa. Jo esperava el dia de regalar-te paraules. Ara ja ho tenies tot: abraçades i petons. I el teu mig somriure permanent em deia que l'espera valdria la pena. Però la vida no espera per donar-te lliçons. Té les dóna ràpid i un dia qualsevol. I l'has d'escoltar. Perquè la vida Gerard, és com tu: un mig somriure.
T'estimo i t'estimaré.
T'estimo i t'estimaré.
Amb el temps el seu record ens farà somriure.
ResponderEliminar"El seu mig somriure".
Lara.
Preciós Maria. Gràcies per ser-hi, en la seva vida i en la de tots.
ResponderEliminarCom deia la cançó "Jo me l'estimo encara "
"La vida no espera per donar-te lliçons": massa cru, massa trist, massa veritat, ...
ResponderEliminarEspero no oblidar-ho, espero no trobar-m'ho de cop, ...
M'agradaria estar a l'alçada quan la vida es proposi donar-me una lliçó, com ara...
Kissassos forts.
Regala-li les teves paraules sempre Maria, el teu amor les farà arribar, i quan la vida et faci viure moments difícils, el record del seu somriure et farà fort. T'estimo cielo.
ResponderEliminarPrecioso María, llegará el día en que su recuerdo despertara una sonrisa , algo impensable hoy, lo sé.....
ResponderEliminar