Ja queda menys

El Nadal no té sentit. Té sentit si creus en Déu, i no hi creus. Té sentit voler estar amb la família, però no perquè sigui dia 25. Té sentit que sigui festa per tothom, si fos festa per tothom. Té sentit voler demostrar com l’estimes amb regals, si de veritat els regals tinguessin aquest valor.

I si comencem a donar valor a que sigui hivern, a que és divertit sopar junts de tant en tant, és igual el dia i jugar al trivial si plou. I que no vinguin els reis. Què no existeixen. Perquè jo vaig arribar a pensar que era IMPOSSIBLE que fossin els meus pares, perquè els meus pares MAI ens portarien tantes coses, ells NO eren així...i ves per on, sí que ho eren. I quina llàstima no poder donar-li les gràcies des de ben petits, que és quan més dret ens creiem de tot, total, som nens. Que no vinguin. Que els regals no existeixen. Que si vull alguna cosa ja t’ho demanaré. Si és estiu, doncs també. I si m’ho mereixo, ja m’ho compraràs. I jo, si veig quelcom per tu, també. Però és difícil no caure. I no jugar. Què si no jugues, potser no estimes. I això sí que mai. 

A tot això, i com sempre dic, visca la hipocresia reconeguda i acceptada: jo ja tinc el meu regal de reis. Perquè ja que han d'existir, els meus sempre han estat i són els millors.