abraçades

La vida ha volgut donar-me la resposta a tots els meus perquès. Potser m’està dient que calli ja, què no pregunti tant. Que no cal. Però quan et respon a tots els perquès d’abans, no es queda tranquil·la i t’envia uns quants de nous. I aquests són diferents…Saps que molt dintre teu pots trobar la resposta, però aquesta vegada no la vols. No t’ajuda. Mai ajuden. En el fons, mai ha importat la resposta fins avui. Fins ahir. Fins abans d’ahir. Fins que la vida no et diu que callis. 

Vida, guarda’m i protegeix els antics. Sobretot. Que no es perdin. I enviem els poc a poc, quan vegis que els necessito. 

De moment em quedo amb el perquè de les abraçades. Fortes i sinceres. La millor resposta del món.