Ahir escrivia de créixer i decidir. I nosaltres no sabem si estem
preparats per decidir. Però decidim. Així som. Massa joves fa uns anys...i ara.
Però decidim igualment perquè ja sabem que si pensem (molt o poc) només
existeix un fet que paralitza. Només un. Tota la resta suma. Tot. Tard o aviat
suma. A vegades restarà al principi, a vegades seguirà restant, però quan
siguis lluny de la resta, veuràs la suma. O aquesta és l’actitud que ens volem
creure. I per què no? Ens la creiem.
Jakson, Jaky, nou amic, potser queda lleig dir-te que ets una decisió.
Potser queda lleig però millor ser sincers. Ahir vam decidir estimar-te per
sempre. Que el negre deixarà de ser el color de la foscor per nosaltres i serà
per sempre, color de carícies i petons i pipis i passejades i somriures...i
vida.
"...però quan siguis lluny de la resta, veuràs la suma..." gran frase !!!! M'encanta i recull una idea difícil de dibuixar, sobretot en alguns moments. Que crack.
ResponderEliminarAi Jakson!!!! (Jaky és un os, no? ;-) ) ja pots carregar-te de paciència amb aquests nous companys de vida que tens, no et deixaran parar ni un moment!!!! Però no els hi tinguis en compte, son joves (com tu) i t'estimen i t'estimaran gairebé tant com tu a ells.
Kissassos per tots.