M’agradaria que m’hagués agradat maquillar-me i portar tacons. I
lluitar per algun que altre objectiu. I per una professió. I per un amor. Però
vaig preferir la cara neta, bambes i sudadera. I només un objectiu: ser feliç.
I vaig descobrir que efectivament, les bambes són més còmodes que els tacons.
Però semblar senzilla per fora no et fa senzilla per dins. Ni molt menys
(pregunteu-li al Luis). Ojalà. Que tants dubtes només porten a una resposta. Així que cap, pren exemple dels peus.
Tranquil·litzat i posa’t còmoda, que la vida a vegades per inèrcia et portarà
per bons camins. A vegades no. Però al final sempre tindràs tu l’última paraula
sobre quin calçat calces...m’agradaria que m’hagués agradat...
Com m'ha dit aquesta mateixa nit la meva estimada Albi: Jo o un atractiu jove ros americà.
Sovint també em plantejo aquests dilemes, el que soc i el que m'agradaria ser.
ResponderEliminarAl final gairebé sempre concloc que no tinc perquè patir del molt que no soc, i és més intel·ligent gaudir del poc que soc. Amb tacons o sense ;-)