Petons...

Un petó amb tot el meu amor i amb tot el dolor del món. Un petó d’anada però també de tornada...Que m’alliberi una mica, que m’ompli de forces, que em digui tranquil·la amb una carícia...innocent, sincera, neta, petita, teva...Que segur que ja ets una mica més gran, més maco, més llest...allà on estiguis...o en el nostre c(or)ap.

I petons per tots. D’aquells sincers. No d’aquells que dius quan no vols dir t’estimo. D’aquells que dius t’estimo amb un petó. D’aquells que no importa que siguin petons...perquè són recolzament, comprensió i empenta. D’aquells que de vegades també són orgull. Els que fas amb força i amb els ulls tancats. D’aquells que et fan tirar endavant...