Lleugers

Hi ha vegades que no saps perquè la gent reacciona d’una manera o d’un altre. No sabem amb quina intenció la gent actua. A mi m’han ensenyat que és millor pensar bé. Encara que creguis lo contrari, pensa bé...i t’anirà millor. I tenen raó. Però quan de veritat no ho saps, no ho entens...i ho necessites saber...pregunta. No es perd res. Preguntem i aclarim el que es pugui aclarir. Perquè a vegades s’ofèn sense paraules i a vegades no ho saps. A vegades et fa mandra la gent i les explicacions...i a vegades no. A vegades vols creure que tothom és com tu, que t’ofenen però al minut pots passar pàgina. Que no ho hauran fet per fer mal...perquè no cal. Però això no es treballa a l’escola. Això no es treballa, això s’observa i s’entén. Però moltes vegades ens han ensenyat a buscar i repartir culpes. Es veu que et sents millor. I penses que de veritat la gent actua per fotre. Quin mal. I perdem tanta, però tanta força i temps en queixar-nos. Què no dic que no estigui bé. Està bé lluitar per allò que es creu injust...però que és injust? Quan estaria bé? Què es l’idoni? De veritat hi ha gent que es creu capaç de fer un judici i creure que té raons, veritats, solucions coherents per arreglar res? Jo ho veig tan difícil...em veig tan incapaç la majoria de vegades de proposar quelcom que cregui digne. Quin valor. Admiro la gent que sap i sap que sap.

La gent, encara que sembli mentida, encara que no és el que ens han ensenyat, la gent...fa el que pot. Normalment. Fa el que pot i com pot. I ho intenta fer bé. És important donar importància a les intencions. Entendre. O no. Però pensar bé. Força i temps per altres coses. Força i temps per colors vius. Força i temps per viure. Que queixar-se ho hem fet sempre, segurament va ser lo primer que van fer els nostres avantpassats. Però queixar-se dels altres. Això sempre. I aquí estem. Alguns bé, altres millors. I tots queixant-nos. Som pesats. Com jo. Millor repartir culpes i anar lleugers...no? Doncs no.  

A mi m'agradaria ser gos. I no parlar. Escolatar i no parlar. I passar. Sobretot dels gossos que només borden. I donar valor a les necessitats bàsiques: menjar, dormir, tenir un lloc on fer pipi i caca i...carícies. Només carícies de les persones que de veritat m'estimen...i em cuiden. La resta, passar de llarg i seguir buscant el puesto on cagar.