És bonic compartir aniversari. Així mai
se’t puja el protagonisme al cap. Avui fa 25 abrils que compartim això de
viure. Es diu aviat...
Edat simbòlica i especial. Esperàvem ser
així amb 25? Tu estàs on has d’estar...i jo:
estic, que ja és molt. La gent potser creu que jo sóc una gran influencia
per tu, però ells no saben el que hem viscut. No saben que jo sóc com sóc per
créixer amb tu. La teva màgia brilla més que la meva bogeria. Sempre n’has
tingut i sempre la tindràs. Màgia per haver-me fet com sóc. Per donar-me
seguretat i donar-me lliçons. Per donar-me ànims i per donar-me empenta. Per
donar-me la mà. I el peu. Per recordar-me qui sóc quan no ho vull saber. Perquè
les teves ganes, el teu esforç, els teus collons, els teus èxits, els teus
somriures, fa 25 primaveres, van ser només per mi...en una panxa. Jo m’hauré
quedat amb els centímetres (i la panxeta), els ulls blaus (deformes) i el
cabell llis (estropajo). Però tu t’has quedat amb el saber i gaudir. T’has
quedat amb el compromís i la bondat. T’has quedat amb la flexibilitat i la
força. T’has quedat el voler acompanyar-me. Per sempre.
Dos Franco compartint aniversaris poden
ser molt Franco, i ho hem sigut. Com deia ahir: FELICITATS, per ser la primera
persona en aguantar-me, per seguir aguantant-me i seguir estimant-me.
No et diré allò de: no canviïs. A mi m’agraden els canvis sempre que siguin positius
(per tu), que no vol dir millors, perquè...millor a què? El que sí que et
diré és que estic orgullosa de dir que sóc la teva germana. La germana bessona de la Clara. Amb tot
el que ets, amb tot el que portes i amb tot el que dónes, segueix, almenys, com
fins ara: endavant, endarrere o pels costats. Però segueix. Escolta el que et digui
el cos, ara de 25 anys, més madur i amb menys pors: fes el que vulguis sempre. Perquè
“a vegades ens en sortim”, a vegades
no. Però mai passa res. Perquè res passa si tenim a persones com tu:
aviat tot el que s’ha d’anar se’n va i només torna lo essencial: Nosaltres.
t'estimo.
M'encanta aquesta foto.
Suposo que a molta gent li passarà el mateix, jo no m'imagino a l'una sense l'altra, ni l'altra sense l'una. Des del principi dels vostres temps vau ser un "pack", molt especial, "juntas pero no revueltas", de sempre us heu complementat, forman un tàndem, una "associació" indivisible i personalitzada alhora, meravellós.
ResponderEliminarFelicitats per ser com sou, per ajudar-vos a ser millors, per facilitar-nos compartir aquest camí junt, i PER MOLTS ANYS QUE PUGUEM GAUDIR-NOS.
Kissassos per tutti i que aquesta jornada tant especial d'avui ens continui ajudant a crèixer com fins ara.
Yurfader