Però tu sabràs el que fas, jo vindria a practicar el noble art d'anar endavant.
Si et sents intrús no parlis gaire i ja veuràs, ningú adverteix l'engany.
No et demanen un carnet, no hi ha escrit cap reglament, s'equivoca el més expert,
donem conversa, som amables, i no se sap si malgrat l'esforç anem
cap al plaer o al dolor, a la llum o a la foscor, a un gran banquet o a la més cruel inanició.
Que hi hagi pau, que hi hagi pau, que hi hagi pau damunt la Terra.
Creu en el món, creu en el món, creu en la gent que no coneixes.
AVANÇA, VIANANT - MANEL
Pensava en com passen els anys i en com els anys ens passen.
El 24 no ha passat. El 24 volia passar a la historia...i ho ha fet. El 24 es quedarà per sempre. Però no només per Gener. Els altres mesos també han tingut el seu paper. Uns més marrons, altres més verds. El 24 ha estat llaaaaarg, pesat, cansat...amb ganes de fer i no fer. De tornar-me una mica (més) boja. O sensata. Ha volgut voler coneixem...i l'ha cagat. Mai ens em acabat de portar bé. O sí. Menys mal que la relació caduca demà passat. Però com li deia l'altre dia al Marc, el 13 d'abril no és el meu dia i sé que el 24 no és el problema. Per dir-ho d'alguna manera. El 24 no existiex. I els problemes tampoc. Venen i se'n van, com els anys...
Tot i així, t'he de donar les gràcies any de merda. T'he de donar les gràcies perquè m'ha costat 24 anys entendre la frase: per molts anys. Quina frase més tonta pensava sempre. Que idiota no valorar-la com cal. Jo mai deia per molts anys. Jo sempre dic: FELICITATS. Per arribar i voler seguir arribant. Per tot el que has fet i el que no. Per tot el que penses fer. Per tot l'esforç i seguir bufant. Per molts anys estava bé també. Però per molts anys amb felicitat. Per molts anys plens i per molts anys buits. Que vingui gent i te'ls ompli. Que vingui gent que bufi amb tu, per tu, pel que vulgui. Per molts anys mirant al cel pensant i per molts anys mirant al cel sense pensar. Simplement per molts anys i algu més. Que un signe de puntuació no acompanyi mai a anys, per molt que sigui d'exclamació. I que mai, mai, mai, mai sigui un d'interrogació...
Per molts anys amb els vostres somriures. (M'has convençut amb la idea de que mai més només "per molts anys", ha de portar cognom, tens raó, crec.)
ResponderEliminarKissassos