Y otra de Marvel...........

Aquest cap de setmana s’estrena un altre de Capitán América i los malditos súper heroes de Marvel. Jo no ho entenc, o no ho vull entendre.

No sé quantes vegades hauré explicat la historia de que els meus pares no ens deixaven veure Dragon Ball, ni Pokémon, ni Digimón. Ens amagaven el mando. Ole ells. A torturar-nos. A mi només m’afectava no veure els Trilocos al migdia amb el Fofito i entre broma i broma, La pajareria Transilviana i després, oh sí: Digimón!!!!! Jo no entenia com no ens deixaven veure la tele, i encara entenia menys com no ens podien deixar veure...Digimón. Ni Dragon ball. Ni na de na. Les tres bessones i mitja horeta abans de sopar si eso... Quan ho explico a la gent, efectivament, tampoc ho entenen. Jo ara sí. Bueno ara i fa bastants anys.

Jo sé que es difícil imaginar-nos un món on no existeixi violència. Encara més es imaginar-nos una indústria com la del cine on aparegui violència, però collons, hauria de ser així. I punt. En aquest sentit sóc poc tolerant. Entenc que no sigui així. La maldita tradició, costum, interès...Pero qué dices loca, calla anda que no dices más tonteries. Sin violència no tiene gracia, con lo que mola... A quantes coses ens fan insensibles inconscientment. Capitán Amèrica: Civil war. Oleai. Segur que de 120 mintus de peli 80 són de toma / toma tú cabrón. Què sí. Què molts saben separar la realitat de la ficció...segur? Segur, segur.

Amb la de coses boniques que hi ha per explicar, una guerra sempre ven. Llàstima. Si volem morbo, doncs més pelis de sexe, que el sexe (sense violència) mola molt més. Més pelis que incitin a fer l’amor sense vergonya. I que no ens faci vergonya dir que ens agraden pelis eròtiques. Més vergonya fa que t’emocioni com maten al dolent de la peli. Més qüestionar-se si es normal que ens agradi veure tanta violència al cine, si voleu violència, investigueu, rebusqueu histories malauradament reals per aquest món fastigós i munteu-vos les vostres pròpies pelis. Com sempre, només la meva humil (en aquest cas una mica més tajant de lo normal) opinió.

PD: Crec que si no treballés en un cine i no sàpigues que pot ser un cap de setmana moooooolt pesat no seria tan crítica. O sí. Bueno, perquè enganyar-nos. Segur que sí. La violència ni als anuncis. Sé que és difícil, impossible i utòpic, com casi tot el que escric. Però bueno, com sempre, com vull i puc: ho dic i ho escric. Com les faltes que faig a cada entrada. Visca la no-ortografia i la no-violència!!

Que les úniques guerres siguin amb neu o aigua i per provocar somriures. I amb tu.