Com sempre, algún dia no celebrarem el dia de la mare. No hi hauran dies que condicionin el que ha de ser "normal". I com sempre també, aprofitem el que la societat ens marca per escriure sobre amors reals.
No conec ni un una tercera part del que haurà estat la teva vida. Poc a poc, mentre ens hem anat fent grans, hem pogut lligar, imaginar, suposar moltíssimes coses. Però d'altres no ens ha calgut la imaginació per admirar-te. Ens has fet amb tanta força, ganes i il•lusió...que així em sortit. Medio locos els tres. Però amb la capacitat de valorar(vos), que és la millor victoria.
Has vençut moltes partides mama, partides xungues, d'aquestes que la majoria no sabran mai de què van. Nosaltres tampoc. Però tu sí. Gràcies per convertir-te en la millor entrenadora. A vegades dura, a vegades histèrica, a vegades no entenem ni pajota de la jugada que ens planteges...però sempre, sempre ets la primera que volem veure quan perdem...i sobretot quan guanyem. I guanyar ja ho fem sempre només per crèixer amb tu.
T'estimo!
(Escric en la mitja hora de descans del currele. Et mereixes més, però sé de sobres que ja ho saps tot!)
És la única foto que tinc al mbl teva així xuli!
No conec ni un una tercera part del que haurà estat la teva vida. Poc a poc, mentre ens hem anat fent grans, hem pogut lligar, imaginar, suposar moltíssimes coses. Però d'altres no ens ha calgut la imaginació per admirar-te. Ens has fet amb tanta força, ganes i il•lusió...que així em sortit. Medio locos els tres. Però amb la capacitat de valorar(vos), que és la millor victoria.
Has vençut moltes partides mama, partides xungues, d'aquestes que la majoria no sabran mai de què van. Nosaltres tampoc. Però tu sí. Gràcies per convertir-te en la millor entrenadora. A vegades dura, a vegades histèrica, a vegades no entenem ni pajota de la jugada que ens planteges...però sempre, sempre ets la primera que volem veure quan perdem...i sobretot quan guanyem. I guanyar ja ho fem sempre només per crèixer amb tu.
T'estimo!
(Escric en la mitja hora de descans del currele. Et mereixes més, però sé de sobres que ja ho saps tot!)
És la única foto que tinc al mbl teva així xuli!
Altre cop poesia des del mòbil, que gran ets, et ve de mare... Ben provat i encertat !!!!!!
ResponderEliminarKissassos
Jajajajajajajajajajajaja!!! Quina raó tens filla meva!!!! De ben segur que haurà estat una bogeria crèixer amb aquesta mama loca, moments de tots els colors, moments amb diferents músiques... Algún dia, com tu dius, acabareu entenent els meus entrenaments, o no... Lo més orgullosa de tot, és que sempre heu aguantat fins el final, per molt durs que hagin estat, per moltes caigudes que us hagi provocat. Ara sento que sou vosaltres els que m'entreneu a mi, i és una sensació meravellosa. T'estimo Maria a tu i als teus germans, més que mai, us estimo a tots, fins i tot estimo a fills i filles que no son meus, que no son meves, a petites personetes que tinc a prop... i desitjo que totes les meves mancances com mare continuin compensant-se amb tota la meva bogeria, la bogeria bona, la bogeria que us agrada i que també us ha educat... o no.
ResponderEliminarEscrit brutal!!!!!!
ResponderEliminar