Els dimarts em faig més ignorant

Fa uns quants dimarts que a la meva compi li donen festa i em passo unes 9 hores i mitja soleta. Quan porto unes dos hores sense fer res decideixo agafar el llibre i llegir. I de dimarts en dimarts llegeixo La historia del mundo contada para escépticos de Juan Eslava Galán. I m’encanta. Ara sé que el dimarts passi el que passi, segur, segur, segur no són dies perduts.  I efectivament, si cada dia ens anem a dormir saben alguna cosa més, els dimarts me’n vaig sabent mooooltes coses més. Coses que sé que més del 50% de la població ja sap, però jo sóc molt empanada i sobretot, ho he sigut. I vaig aprenent al meu ritme, quan puc i sobretot: quan vull.  Vaig per la revolució industrial, i ja m’he oblidat de Babilonia, Mesopotamia, de los vikingos o del feudalismo, és el que té llegir dissimulant perquè el jefe no et pilli, no pots estar al 100%. Però el que no se’m oblida és la confirmació que cada capítol em proporciona: estem i sempre hem estat com putas cabras. El millor del llibre és saber quan i el perquè de totes les mentires que ara encara ens creiem i que ara encara vivim i que ara encara defensem...

Jo sé que moooooolta gent sap que la religió va néixer quan els poderosos van començar a pagar a quatre xalados que s’inventaven histories per mantenir al ramat controlat. Després se ve que se fue descontrolando la cosa i va ser el millor negoci de la historia: tenien més béns que qualsevol empresa, total, no tenien despesa, l´únic que prometien era anar al cel i a canvi la pipol els hi cedía tots els seus béns. Quin xollo. Pues aquesta barbaritat...encara existeix!!! Però...però...però...COM POT SER!!!!! Que es van quedar amb més edificis i escoles que els propis reis!!! Després va venir el S.XVIII i los intelecutalitos les bajaron los humos...però aquí seguim!!!!!!!!!! A veure, sé que no dic res nou, res de res, de res de res... però no flipeu i no us donen ganes de suïcidar-vos quan us pareu a pensar de veritat lo absurd de tot. I es veu que som cristians perquè en una época que se les estaba yendo un poco la olla a los romanos y necesitaban algo que cohesionara a la población,  el emperador Constantino va tenir la gran idea de que una única religión para todos seria la solución. Y la que estaba así más de moda era la cristiana porqué un tal Pablo iba diciendo por ahí que había resucitado un tal Jesús y eso molaba, pues ala, doy poder a estos putos locos y que se hagan dueños del mundo. O algu així, del que me’n recordo, ara potser em ve algú i em diu que res del que dic és veritat, però com no vam estar, mai ho sabrem. Encara que siguin coses que ja hauria de saber, hi han tantes que no sé...que al·lucino: coses obvies, de cultura general...i si no les sé jo, molta gent tampoc. Què coi hem d’estudiar, hem de saber, per on coi hem de començar a entendre la vida si no sabem res. Si estudiem 25 anys per després sorprendre’t amb coses tan obvies...què trist. I ara que acabo de llegir la revolució francesa m’ha entrat por...el estado del bien estar: escolarització obligatòria, pensions per jubilació i pensar que les hi devem tot. I encara estem així!!!!!!!!! Abans a reis i emperadors, ara a polítics i bancs...ay quina por i pena. Pensar les voltes que ha donat la historia i la vida, que no som res. Que res és important. Ara ens fan creure doncs això, formació, formació, formació. Paguem, paguem i paguem. Pa què? Pa na. Fiquem accents i ens alarmem gairebé de la mateixa manera quan algú una mica important fa una falta ortogràfica que quan hi ha un atemptat.

Mira que ho ha fet bé la historia la cabrona. La meitat de la gent som lelos que no ens interessem per res. Jo la primera. Fa mandra. Però què absurd està vivint una vida que d’aquí una centena d’anys es riuran de nosaltres. O no. O ens tindran enveja. Qui sap. I com el títol d’aquest blog em pregunto perquèporquéwhy ja que encara vivim a la època del estado del benestar, i creiem que hem d’anar a l’escola, perquè no hi va haver ningun profe que ens fes llegir llibres com aquest, així per variar, i aprendre algu, així també per variar, que com tot: pot ser mentida, però una mentida que ens faria pensar, també: per variar.

PD: Perdó per una altre rallada tan llarga però vull recordar aquest llibre quan torni a oblidar-me de tot i tornar a comprar-lo quan el perdi segur, d’aquí uns quants anys.