Superfreind

Quan la vaig conèixer ja sabia que seriem amigues. Per collons. Ens veuríem cada dia al institut pels matins i quatre tardes a la setmana jugant a bàsquet. Ho sabia, però no sabia en quin grau. Potser era una estúpida i me l’havia de tragar amb patates. O potser no. Ara, des de la distància, sense veure’ns cap matí, ni cap tarda, ni cap res, puc dir que va ser la millor. No vam forçar res. L’amistat anava creixent perquè havia de créixer. Només perquè sempre estava amb un somriure valia la pena estar al costat d’ella. I estimar-la. Després quan la coneixes i veus el que porta viscut, ja no estimes el seu somriure, l’admires i per collons: somrius amb ella. I això és el que em va passar. Van ser dos anys plens de somriures perquè si tu podies, jo més. Ens vam convertir amb un matrimoni. Un bon matrimoni: ens alegràvem al veure’ns pels matins, ens discutíem gairebé cada dia, ens reconciliàvem, tafanejaven, ens recolzaven, no ens declaràvem mai el nostre amor, però sabíem que ens estimàvem. Vam ser tan súperamigues que vam perdre la virginitat la mateixa nit (cada una con su respectivo maromo eh, no us asusteu jajaj).

Ay Estevi, he de confessar que has estat una de les poques amigues femenines amb las que he estat sempre jo mateixa. Per això em vas odiar tantes vegades i per això jo sempre t’he estimat. Vas ser la meva família, i si ho vas ser vol dir que sempre ho seràs. Fas 25 anys i podem dir que des de els 20 que ens veiem menys d’una vegada a l’any, però tinc tants records i tan bons, que si alguna vegada torno anar a una coach i em torna a demanar per les 10 persones més importants de la meva vida, segur que tu sempre hi seràs.

Felicitats! Gaudeix de la vida, i que les persones amb qui ara et relaciones tinguin tanta sort com jo: segueix deixant somriures i records.

I recorda el que estava gravat amb tinta a la taula de la última fila d’aquella classe de segon de batxillerat: Hoy puede ser un gran dia...I sempre ho eren!!!!

Aix el bàsquet. Quan de sí van donar els entrenos, partits, dutxes...i trajectes Gavà-Viladecans;Viladecans-Gavà....

I el nostre racó. Quant aburriment superat juntes....