Una tonteria més

" A vegades la felicitat més gran consisteix en aprendre a fer unes bones vacances d'un mateix"

            L.Nirenberg                                                                                  

A vegades em pregunto si la tonteria marxa. La pròpia. La meva. Ja sóc una tia que passa de moltes coses. Però hi ha dies que la pedreta de la tonteria es torna roca. I enorme. Us passa? I el dia es converteix en setmana, en mes o en any. Depèn on la col·loqui. Si no la deixo sortir, si la controlo, si quan ja la noto que la vaig a vomitar, me la torno a tragar, potser...potser, la despisto. Però si s’escapa i es cola en els que m’envolten, sense voler o volent...ja l’he cagat. Mira que pot ser pesada una cosa tonta. Mira que pot enganyar, provocar i inflamar. I seguirà sent tonta. Cada vegada més. O els tontos serem nosaltres? Les coses no poden ser tontes. Són coses i són coses perquè nosaltres volem. Ja m’estic liant. Com sempre. Si jo no parlava de coses, jo parlava de la tonteria. Cada vegada aguanto menys la meva, perquè cada vegada aguanta menys la dels altres. Jo parlo amb ella i li dic que paciència. Però com és tonta i el problema més comú dels tontos és que es creuen llestos, a vegades no fa cas, s’alimenta i creix. Per això em pregunto si marxa. Si s’escapa. Si es qüestió d’edat, d’etapa, de genètica. Si està esperant alguna senyal per fugir o pretén quedar-se per sempre. S’avorreix massa, pensareu molts. I es veritat. Què hi farem. M’avorreixo ara que no faig res i m’avorria quan no tenia ni un dia lliure. M’avorreix pensar en tonteries i en tonteries és amb el que ens obliguen a pensar. Ahir en un documental, Chomsky em parlava del somni americà: feina, casa, cotxe i estalvis per la universitat dels teus fills. Que bé ho han fet. I la meva tonteria que és molt tonta creix quan no vol ni pot entendre. Espero que mai arribi a explotar, que jo no exploto. I si explota que sigui d’emoció. Amaral canta: “He aprendido a lamerme las heridas, renacer de mis cenizas y volver a comenzar. ¿Para qué gastar el tiempo en convencerte? Unas veces se gana y otras se pierde…”. Pues això. Com en el fons sé, i tothom sap, que sense tonteries no podem viure...seguiré convivint. A vegades seran només per mi, però desgraciadament moltes vegades les hauré de compartir. Unas veces se gana y otras se pierde, però sempre tornarem a començar, perquè guanyar o perdre mai és important si sempre et sents guanyador. I en això sóc una experta. Compartir per dividir i dividir per acabar sumant. Com sempre.