El dia abans

Sona: Unas veces se gana y otras se pierde d’Amaral.

Quina setmana. No anava a escriure, però després he pensat que no podia no fer-ho. Per mi. Qui em recordarà després quin dia era el dia d’abans. Sort i  Oportunitat. I més sort. Fa 10 mesos que no la sentia a prop, i sé que mai més la sentiré com abans. De moment, és impossible. Però d’un dia per l’altre, sense avisar tampoc, apareix amb força i amb llum, amb: Vinga Maria, vinga. Sorts, perquè sóc conscient que s’han hagut d’alinear moltes mans per estar on demà estaré. Gràcies per si em llegiu, gràcies...

Quan m’aixecava a les 5 del matí per carregar caixes només tenia a la ment una cosa: tothom hauria de passar per feines així. Tothom. Hauríem de rotar. La vida és tot i tot també és agafar caixes. Però perquè no dir la veritat, menys mal que ha estat poc temps. Aquesta setmana és com si jo no l’hagués viscut. De sobte estava fent la entrevista i encara més de sobte en una sala de profes. I jo per dins: Ahora ya tendría que haber acabado de reponer los yogures y solo me quedaría la charcu, bf... mentre la Sara m’explica per on van els de 3r. Collons. Oportunitat. Tranquil·la em dic sempre. Tranquil·la i pensa en com ho vas viure tu. I fes el que t’hagués agradat que fessin. I pensa en aquells que et van motivar. I endavant. Ningú neix sabent i ningú mor per no saber. Tu com sempre, que portes 25 anys sobrevivint a una persona com tu mateixa, i no és fàcil. I per últim: il·lusió. Que m’acompanyi sempre, que la sàpiga transmetre i que no la perdi. I si la perdo, sé que els que m’envolten m’ajudaran a trobar-la.

Ojalà demà sigui un dia maco.  

He aprendido a lamerme las heridas, 
renacer de mis cenizas y volver a comenzar. 
¿Para qué gastar el tiempo en convencerte? 
Unas veces se gana y otras se pierde…