Octubre o la Fuga

Com deia La Fuga: Dónde coño te escondes, felicidad..los lunes de octubre, dónde estarás. Quin mes més lleig. Massa gris. Pa caminar valen los sueños, y no me quedan más...llévame a hombros. Com molava la Fuga. Quan tenia 13 no hi havien més veritats que les que ells cantaven. Cada octubre buscava la felicitat i feia trampas al sol pa que no salga hoy a joder nuestro mundo. I ja està. Amb 13 anys poc havia viscut, ningú m’havia tocat i ja m’emocionava amb No me importó el “qué dirán” ; me importan los de verdad, los que comparten mis días. Vale más mi sueño que el dinero, puedo vivir de una alegría. De aquí pa´allá colecciono recuerdos, tu cuéntame como es tu vida. Pues eso. La Fuga em recorda que l’octubre sempre és gris però que puc viure d’una alegria. I jo ho recordo a qui vulgui. Aquells que no necessiten recordar-ho perquè ja ho saben i ho practiquen i ho gaudeixen. I aquells que tendeixen a a fer de tots els mesos, octubres. Doncs no. Només és un. I passa. Potser és el primer any que no vull que passi, que no arribi el novembre, ni el desembre...que no arribi, fa por. Octubre, per molt gris que siguis, encara sembles lluny de tot. Aquest any et gaudiré, per molt que m’aixequi a les 4:30 del matí, per molt que em passi vuit hores movent i obrint caixes, per molt que t’esforcis en recordar-me que la vida és així: fosca i humida, per molt..i per menys, intentaré que les hores passin, almenys, amb un somriure sincer, que ja vindran els forçats. I escoltaré la Fuga, com abans, quan només volia enamorar-me per patir un octubre com déu mana:

Y ahora cansado de mirar tu foto en la pared 
Cansado de creer que todavía estás 
He vuelto a recordar las tardes del café, 
Las noches locas que siempre acaban bien 
Y me he puesto a gritar estrellando el whisky en la pared 
Por verte sonreír he vuelto yo a perder…

Després em vaig enamorar i vaig descubrir que no calia patir, que tots els mesos podien ser el que tu volguessis: Dale una patada al reloj, hoy no vas a ser de nadie..Tu rutina puede esperar, vamos a vivir del aire.