El nadal és una merda. Gran. Innecessària. Sense sentit. I mira que jo em considero una persona positiva. Sempre intento mirar el costat bo de les coses i...de les persones. Passi el que passi. Però el Nadal...és una merda.
Estic intentant buscar per qualsevol racó del meu cos...la màgia, però fa anys que la vaig perdre. I fa un any que sé que mai més la podré (o voldré) recuperar.
A la merda el Nadal.
Quan no toca la loteria, sempre ens consolem amb el mateix consol. Fins que el perds. Llavors què? Llavors ve el Nadal per recordar-t’ho una i mil vegades. Els humans ens creiem empàtics però no ho som, sinó faria molt que hauria deixat d’existir algu tan absurd i egocèntric. Fa un any ho vivia com fa molts anys que visc: passant. Com a bona egoista pensava en la gent que de veritat té problemes per reafirmar-me que estem com una cabra, i què per molt que m’esforci...mai entendré res. Pensava en ells per no entrar en converses absurdes de coses banals que mai sabré i que mai m’importaran. És una tàctica que sempre m’ha anat bé, pensar...i relaxar-me. Passi el que passi: menjo i tinc un sostre, la resta, banalitats de burgesos avorrits. Què és el que som.
Fins que passar no serveix, no és suficient, has perdut el consol i comença a fer mal. Et fa mal el Nadal, et fa mal el món, et fa mal tot. Et fa mal que t’hagi de fer mal. Em fa mal haver hagut de patir per saber que si alguna vegada tinc el control de decidir alguna cosa. És a dir, si alguna vegada tinc fills, no els faré créixer amb aquesta tradició. A la merda. Que no hi hagi època per recordar, que ja fa prou mal recordar cada dia. Que no hi hagi època per voler estar, que estem perquè volem. I que no es portin bé perquè venen els reis. Que no creguin. Que l’únic estel que seguirem sempre seràs tu...
Així que no. No desitjo Bon Nadal. Insistim en celebrar imatges idealitzades, però la vida és caos. I aquest caos en molts casos no vol parar i ser una imatge durant uns dies. El Nadal hauria de ser una mica cada dia, sinó...no val.
PD: No vull regals. I no ho dic per dir. Ho dic de veritat. Ja em compro tot el que NO necessito durant l'any, quan em ve de gust. Si intento recordar, mai un regal m'ha fet estimar (més). El que em fa estimar són les coses que em fan plorar...com una abraçada, un t'estimo o un record.
Com tant sovint BEN PROVAT!!!!, es pot dir que comparteixo en gran part el que vols (o crec que vols) expressar...
ResponderEliminarDe Nadals n'hi ha molts, es un concepte que s'ha fet ampli i intrincat:
El Nadal religiós: imagino que ni el papa de Roma creu veritablement que una nit com aquesta nasqués aquest Jesús tant famós. Però és com els contes, SIGNIFIQUEN (per alguns) però no SON.
El Nadal comercial: el que és més visible i evident, aquest per mi no te nom, fastigós, patètic, indigne, marginador, classista, manipulador, horrible vaja...
El Nadal vacances: aquest si que m'agrada veus, perquè serà...? Tot i que m'agradi no em sembla bé, no ajuda, no fa millor el calendari.
El Nadal de tradició: aquest en que la gent gran gaudeix de la companyia dels "seus", potser aquest és el que dona una mica de sentit a tot plegat... o no...
Sigui com sigui, ni per tradició, el Nadal ha perdut sentit, per mi aquell sentit que tenia el fet de ser un moment únic i diferent de tot l'any, més enllà de la religió o el comerç, el dia en que es menjava coses que només el mengen per Nadal, i es veien parents i amics que només venien per aquestes dates.
Com tu dius ara fem Nadal tot l'any i per intentar que aquest dia sigui el diferent que es vol que sigui, anem per lo fàcil i l'estúpid, comprem coses que tenim quan volem però per ser ara com més ens costin millor, ha de ser especial... Encara no hem trobat la manera de donar un sentit "laic" al Nadal que no sigui gastant diners a dojo, per coses que usem, mengem i tenim durant tot l'any...
Tema a part son els menuts, aquests que els ulls els hi fan pampallugues quan escalfen el pal del tió o quan veuen les cavalcades de reis... suposo que és inevitable, i de fet tampoc cal evitar-ho, no????
En definitiva el Nadal és per nosaltres i pels que estimem, pel mig molta tonteria, molta, però aquí estem, un any més, amb més ganes de que passi que de que torni, però això no es cosa nostra...
Kissassos per tuttiiiii (i gràcies per la paciència)