Bones intencions

Quan era petita no em podia creure que els reis fossin els pares perquè els meus pares no podien ser tan generosos. Aquesta era la meva resposta quan a vegades dubtava. Ni anar una setmana abans al “Toy’s ur us” per verificar que les joguines que demanàvem eren les adequades em feia sospitar. No. Els meus pares no eren així...i punt. Estava seguríssima. I jo que ja de ben petita era una mica així com sóc ara, un dia la meva lògica no entenia com tres persones podien anar amb camell, per tot el món, amb milions de regals, repartir-los tot en una nit i que a sobre comencessin a les 00:00 perquè per la tarda estaven a la cavalcada. I després la resta de l’any quan preguntava si la màgia existia em responien que no, que eren trucs. Era massa per mi i el meu petit, però complicat cap. Vaig haver de preguntar, ja no podia ni dormir: Papas...els reis sou vosaltres? I sense dubtar ni un segon: SÍ. Tindria 6 o 7 anys, no més. I vinga a plorar. Plorar i plorar i plorar. Quina poca sensibilitat. Me’n recordo del sopar d’aquella nit. Jo que per aquella època em menjava fins i tot el que no es podia menjar, no vaig sopar: a plorar. Plorava per com era possible sostindre una mentida tan gran. Mobilitzar tanta parafarnalia per algo irreal...Si tota la vida m’estaven dient que no s'havien de dir mentides, collons. Massa per un SÍ tan sincer i tan dolorós. Si no calia. Ni cal. Si el que ens feia il·lusió no era que ens portessin regals tres homes desconeguts chiflados que es passaven la nit en camello volando ves a saber com per portar-nos regals. Si la il·lusió eren els regals!!!!!!!! Ay déu meu que ja des de ben petits hem d’entendre que a vegades no importa si és veritat o mentida, que com sempre, la intenció és l’important. I no hi ha res més emocionant que les bones intencions, valorar-les i donar petons per agrair-les. I a per un altre any.