“Las palabras llenan cuando liberan”.
Quina frase. Això sóc jo. O això és aquest espai. Més d’una vegada m’han dit:
“Maria para ja. A partir d’ara: endavant.
Ja està”. Tenen raó. Però com diu el meu pare: la raó no existeix. Si no vols
veure, no miris, i si no vols patir, no estiguis. És fàcil. Tant de bo es
poguessin controlar les emocions. Tant de bo aprenguéssim que el millor és no
controlar-les, sinó respectar-les...i aprendre.
La imaginació és el més
extraordinari que tenim...i quin mal fa quan vol. Fa mal pensar, però fa més mal
pensar i haver de callar. Vull creure que la vida em portarà dies increïbles per fer menys dolorós el dia d’avui.
Felicitats
petit.
Res pot omplir un vuit tant gran, des de la meva petitesa només vull estar al teu costat, sense paraules...
ResponderEliminarKissassos