Més d’una persona m’ha preguntat: “I del Jaki no parles?” i jo, sorpresa, contesto: “doncs...no.” Després deixo de
sorprendre'm i penso: normal, no parla.
No parla paraules que necessito desxifrar. Els seus ulls em diuen: tinc gana, rasca i t’estimo. Suficient. Tan de bo em passes amb les persones. Com
tot, els gossos es poden estimar de tantes maneres com persones hi ha al món.
Jo vaig decidir fer-ho amb tot, com sempre. Alguns més escèptics creuen que es
pot controlar: només és un gos. I
fins i tot alguns se’n en riuran: no és
normal. Tenen raó. Però què hi farem. Quan un silenci omple molt més que
qualsevol paraula, et quedes amb aquells ulls, siguin de qui siguin. Ens falta
instint i ens sobren costums. Menjar, rascar-se i estimar-se. Sense horaris. Em
tranquil·litza saber que tinc un ésser amb ganes de fer petons, passejos i
migdiades i no cal que parli d’ell. Què curiós i què important.
 |
| Fa un any just d'aquesta foto, tindria uns 4 mesos i ja semblava vell..com la seva amita. |
L'instint és més còmode, no cal pensar, en plan "acción-reacción, però l'estímul és més aviat biològic i la resposta és més aviat automàtica, instintiva vaja...
ResponderEliminarEns pensem nosaltres, els humans, que així funcionen la majoria dels nostres companys de planeta, i també això fa que molts humans fins ara es pensessin que no pertanyien a la mateixa estructura biològica, i quan ja s'ha fet evidentíssim, s'ha assumit que som animals igual, però el fet de pensar ens fa superiors...
Jo personalment penso que no som superiors, ni inferiors, som com som, amb les coses bones (moltes) i les coses dolentes (també moltes).
Per mi el que està clar és que no es pot evitar veure les coses bones alienes i les dolentes pròpies, però segur segur que tot te avantatges i inconvenients. Un dels que s'estalvien, els companys de planeta, pensem, es que ells no volen ser com nosaltres, que es molt!!!!! :-)
Kissassos