8 de març i per
tot arreu dones.
Per sentir-me una mica dona porto un
collaret que només em trec els dissabtes que tinc partit. Mai he portat tacons,
mai m’he pintat els llavis, mai m’he posat coloret. A vegades m’he fet una
ratlla mal feta als ulls i porto la permanent per no haver de pentinar-me
durant un any sencer. Tinc algun bolso i m’agrada portar vestits a l’estiu. De
365 dies segurament 360 tinc més bigoti que el Luis, i més pèls a les cames. Em
tiro molts més pets que ell i dic moltes menys vegades t’estimo. Em conformo
amb qualsevol marca i vaig amb xandall sempre que em deixa.
Què difícil això del gènere. Persones amb
penis i persones amb vulva. Més fàcil. Ser dona encara no sé que significa. Em
va costar bastant posicionar-me. Els meus ridículs pits no eren suficients per
convencem, a mi m’agradaven masses coses “de nens”, quina societat més
estúpida, perquè també m’agradaven masses coses “de nenes”. Arribarà un dia que
obrirem els ulls, o no. Masses influencies, convencionalismes, tradicions i
cultures absurdes. Persones amb cap per fer petons, i amb mans per fer carícies,
la resta per fer bonic.
És veritat que la historia ha estat i és
dura, però comencem a individualitzar, que generalitzar ens ha portat a creure
massa i a pensar massa poc.
 |
| Exactament no sé que sóc |
El tema del gènere crec que es totalment cultural per tant no m'amoïna gaire, jo em sento home, però entenc que algú que sigui com jo (biològicament parlant) pugui sentir-se dona, per la raó que sigui, des del meu punt de vista no és ni millor ni pitjor, es diferent de mi; com diu el meu amic Cesc, al món hi ha dos tipus de persones, les bones i les dolentes, jo procuro apropar-me a les bones, siguin del gènere que siguin.
ResponderEliminarPel que fa al tema de generalitzar o individualitzar, m'encanta!!!!! em recorda la típica frase "pensa globalment i actua localment", no podem arreglar el món sencer, però podem intervenir en la nostra minúscula parcel·la que tenim a prop. Intueixo que tu vas per la via de que el que realment val la pena som les persones (individualitzades) i no els ideals (generalitzats), chapeau!!!!!
Kissassos