Celebro tenir una persona referent des de que tinc
memòria. Celebro que hagi sigut com ha sigut: estoic, generós, incomprensible i
sensible. Celebro tenir un mirall de reflexos positius, tolerants i autèntics. Però
sobretot celebro que creguis que les persones són bones, és el millor regal que
m’has pogut fer. Celebro que encara hi siguis. I celebro haver tingut molts més
“pares” en altres situacions de la vida. Que “pares” són aquells o aquelles que
no ho fan per la sang, ni perquè toca, “pares” són aquells que estan
incondicionalment. A vegades el Luis, a vegades el suegri, a vegades
un amic, a vegades la mama...Celebro papa, pensar que m’has fet pensar així.
Gràcies un any més.
 |
| Si el Jaki pogués fer blogs, segur que també te'l dedicava |
M'encanta el concepte de pare que dibuixes, quants més pares tinguem millor que millor, no només tenim un pare, o encara més, potser el nostre pare ni ho sap que ho és!!
ResponderEliminarEs una satisfacció brutal ser el teu (vostre) pare, jo estic convençut que se que ho soc, i també se que ho comparteixo... i també se que vosaltres també sou "pares" per mi.
Com ja he dit alguna vegada, veure com els que aprecies creixen es molt gran, i en el format pare possiblement encara més gran...
El dia del pare, bàsicament creat en base comercial, enguany un altre cop li heu donat sentit, autèntic sentit.
MOLTES GRÀCIES CARINYOTA(ES)!!!!!
PD: en la foto només sortim en Jaky i jo, bona metàfora!!! :-)