Abril i plou

Avui mentre feia bici he escoltat una cançó de Txarango que deia: “Tota la vida és ara”. Me la guardo per futurs tatuatges i així fer més feliç als meus pares i als meus sogres. 

Abril i plou. Quan era més jove l’abril ho tenia tot per mi: aniversaris, vacances i pluja. Temps perfecte per estar espatarrada de sofà en sofà. Ara no la suporto, ja no necessito excusa per no fer res a casa meva, ningú em veu, i la foscor ja la porto endins. Necessito llum. Tota la vida és ara. Ara...que és la segona primavera que he de fer “operación bikini”, que no vol dir res més que l’hivern ha estat una merda. No passa res. Ara, que per fi veig al Luis orgullós d’ell mateix. Ja era hora. Ara, que la meva mare em porta a veure a la folklore portuguesa al Palau de la música, emocionada i preocupada per si m’agrada. Si tu gaudeixes, jo també. Ara, que diu que he de començar a dir la meva, poc a poc. Deixar de voler viure al marge. Ara...que no necessito res més que a mi mateixa i la vida. No sé si la necessito tota, però sí que necessito la d’ara. Ara que és abril i plou, celebrem-ho. Mes de treure la llum que portem dins...amb els que s’atreveixen a estar amb mi i amb els que no.