No deixaré d'escriure't

Vas arribar en un moment important, només quedava un o dos anys per anar a l’institut. Jo estava tranquil·la, passes el que passes, ja tenia un amic. Eres més tonto del que imaginava (i jo més tonta del que sé que sóc), em vaig esforçar a ensenyar-te a donar la poteta, ni una vegada a la teva vida et vas dignar; vaig intentar que dormissis al llit dels meus peus; mai vas durar més de cinc minuts; mai em vas portar un pal, et feies pipi a casa, no et queien gaire bé els altres gossos...però durant molt temps, molt, molt temps, em vaig creure que tenia el gos més mono de tot Gavà. Per molts gossos que mirés, tu eres el més guapo, i ho deia amb tot l’orgull i pensava...mare meva quina sort, si es que tenim el més guapo...com pot ser? Més tard ho vaig entendre: tothom el té. I d’amic et vas convertir en el tercer germà. Em vas acompanyar moltes nits de no juergas durant la meva època adolescent, jo no era de discos i tu...doncs tampoc. Al final vas conèixer els meus amics i les nits de pijames ja eres un més. Va arribar el Luis a les nostres vides i vas decidir pixar-te a la seva bamba, t’agradava marcar territori. Ens vas escoltar molts secrets i nosaltres et vam perdonar aquell petit incident. Ara estàs per allà a dalt, busca al petitó i quedat al seu costadet dormint, com has fet sempre amb mi.

Juny 2002-Maig 2017; t’estimo..i no deixaré d'escriure’t.