Juny

Mai em poso crema la primera vegada que vaig a la platja. Sé que puc agafar càncer, tinc més pigues que la mitja...m'és igual. Puc morir demà, és la gracia de viure. M’encanta dutxar-me i comprovar que ja sóc de dos colors. M’encanta estar cremant durant dos dies i que qualsevol bufada de vent que toqui la pell sigui millor que tots els regals del món. M’encanta que gràcies al vermell, els meus ulls ganduls, vergonyosos de ser d’un blau trist durant tot l’any, despertin i es deixin veure una mica més. El meu cos sap que quan deixem el blanc, els dies són més llargs, més macos, més dolços. Anem a intentar gaudir-los.