Per la gent que li
agrada parlar per parlar, sense saber, criticar, suposar, amb vides massa
avorrides com per entendre la dels altres...jo sí que us entenc. Em feu
llàstima, però us entenc. A diferencia de vosaltres, empatitzo. Sóc la primera
que va escriure fa temps que el ser humà necessita tafanejar. Som així, fem
versions, ens comparen, idealitzem, ens consolem vaja. Però a mi m’agrada la
gent que ho fa des de la consciencia, del saber que parlen per parlar, sense
fer mal, sense la intenció de fer
mal...perquè pa’ què. Aquesta gent pot parlar el que vulgui i com vulgui i jo
seré la primera en riure’m amb ells. Si els hi entretén comentar vides, endavant,
per això l’exposem cada dia a les xarxes socials. Sóc la primera que ho fa. Però
ho faig a gent que conec. I si no la conec, mesuro paraules, perquè parlar de
vides que no es coneixen...has de tenir molts collons i poc cervell o cor, o el
que sigui que et fa ser persona. Poques vegades m’enfadaré perquè este me ha dicho que has dicho que mi...tal
y pascual, perquè arriba una edat que ja no cal que et diguin que aquell ha
dit, es nota. Reflexió que he fet deu mil vegades i la tornaré a fer unes deu
mil vegades més: si ens eduquessin a pensar bé ja des de el primer malentès que
la vida ens portés, no hi haurien malentesos; piensa mal y acertarás...i així hem acabat tots: amargats. Egocèntrics
que pensen que el món està contra ells. Jo, com vull predicar amb el exemple,
mai deixaré de somriure aquells que potser crec que per darrere em fan la burla,
a la llarga si un no vol...els somriures sempre guanyen.
 |
| No sabia quina foto posar per aquest blog tan rarete i he trobat aquesta. La titulo: persones que em podran criticar sempre. (entre moltes d'altres) |
Jo tinc un amic, en Cesc, que té una frase cèlebre entre nosaltres: "piensa más y acertarás", es un savi, per mi.
ResponderEliminarEstic d'acord en que el que compta, crec que moltes moltes vegades, es la intenció, els fets reals tenen vida pròpia i no els pots controlar, un pot tirar una pedra al riu per que reboti a l'aigua, tot jugant, i just quan l'has llençat apareix una persona que feia submarinisme i li topa i li fa mal. El mal ens pot semblar que sigui el mateix sigui quina sigui la intenció, però si el submarinista percep que es sense voler li farà menys mal que si percep que li has llençat amb la intenció de fer-li mal.
En les relacions humanes, crec, que la majoria de situacions si les percebem benignes la vida serà menys hostil, menys agressiva, i la realitat seria més dolça, podem pensar que és igual, però la podem viure millor?, i en la majoria de casos mai sabrem les intencions reals, si ens quedem en pensar més i millor, possiblement viurem millor.
Les persones que ens aprecien, majoritàriament no tindran males intencions, no??
Com sempre, tens raó i caldria fer-ho veure mes sovint...
Kissassos