Si a vegades no estimes, no estimis

Si a vegades no estimes, no estimis; si a vegades plores, plora; si a vegades no vols entendre, no entenguis i si a vegades fuges, fuig. Si no vols estar, no estiguis. No hi siguis si no estàs. Si et fas petita i no t’estimes i plores i no ho entens i fuges perquè no vols estar, ni ser...no passa res. A tots ens passa i alguns ho expressem. Tots ens sentim fora de lloc, estúpids, egoistes i lletjos...busca aquells que a vegades et facin sentir una mica menys, a estones, per moments, per segons. No esperis eternitat en el benestar, ni en la bellesa, i molt menys en l’amor. No és etern el que som, ni el que diem, ni el que pensen, ni el que sentim...així que tranquils, si avui l’estimes i demà no, però demà passat sí: és normal...i ens fa lliures. L’eternitat està en agafar les mans d’aquells que un dia no te la van voler donar; en l’abraçada que no demanes; en la carícia que no esperes i en el missatge que mai rebràs...

Nota: He pensat en canviar el títol del blog, ja (m`)he fet moltes preguntes i sé que els perquès no em donaran cap resposta. He pensat que ja que el primer títol era cutre; doncs el segon també: a vegades. Crec que es l’expressió que més utilitzo, que més he utilitzat i que més utilitzaré, perquè la vida no deixa de ser  a vegades qualsevol cosa, pensament, acció o sentiment. I saber que només són a vegades, almenys a mi, em fa viure (a vegades) tranquil·la. Què us sembla? (Papa, tu que ets l'únic que em contesta :)).