Fa dos anys

Fa dos anys vaig començar a escopir tot el que tenia dins per aquí per intentar explicar-me amb una mica d'ordre el perquè de coses que no entenia. Fa dos anys pensava que seria curiós llegir-me quan fos més gran i veure que collons pensava quan tenia la típica crisis existencial dels 24. Fa dos anys ja pensava que compartir sense vergonya ajuda a trencar tabús, tòpics i apropar-me a qui es vulgui apropar. Fa dos anys no era ni de bon tros el que sóc ara. Ja estava com una cabra, només cal veure el títol del blog, més ridícul no pot ser, però és que no pot ser un altre: perquè. Encara em queden molts perquès per preguntar-vos, la vida ha fet quedar-me rumiant en un que mai tindrà resposta, poc a poc el vaig acceptant. Fa dos anys ja estava com una cabra però ningú es donava compte perquè la vida no m’havia fet cap jugada rara, era una cabra innocent, ingènua, sense perill. Ara sóc una cabra més vigilada amb la il·lusió de demostrar que jo ja era així. Què tranquis. Fa dos anys me la pelava fer faltes ortogràfiques, gramaticals o de qualsevol tipus, segueixo insistint en que són classistes, serveixen per allunyar-nos, per distingir, per jutjar, per creure que el que les compleix, les sap, les escriu és millor, és digne, és culte...i els que no...els que no què? Els que no potser s’han fixat en coses més importants de la vida. Per ells. Hi ha tantes...Comunicar(se) amb faltes o sense. Què poc i que malament ho fem. I així anem, creient-nos encara que hi ha diferencies, gens, i coses rares que ens diferencien els uns dels altres. Fa dos anys no creia ni que faria la segona entrada del blog i ja porto 175. Jo, que tinc una vida la mar de normal, però normal, normal eh (normal..què serà la normalitat?), fa por i tot...sóc capaç de dir tantes coses, casi sempre tontes, però coses, m’encantaria que molts dels que a vegades entreu i em llegiu, amb vides segurament molt més emocionants que la meva, si algú està pensant en compartir, que ho faci. És terapèutic i gratis. Sense vergonya, amb faltes i amb sinceritat.

A veure si despertem...que ja toca.