La meva heroïna de
veritat sempre serà la meva mare, perquè per mi els únics herois són aquells
que tenen raons per dir-li a la vida que és massa puta i no ho fan o no ho han
fet. Són aquells que poden escollir excuses i no ho fan o no ho han fet. Són aquells
que se n’han sortit i no presumeixen. Són aquells com tu mama. I tu iaio, allà
on estiguis amb el teu bigoti, sé que la vas ajudar a fer-se l’escut, o potser
la espassa, o el casc, o el cor...qui sap. Només ho sabreu tu i ella. Perdó per
no haver estat aquests mesos o anys, no he estat per ningú i em pesa una mica
el cor i la culpa. Et recordaré sempre de la mà de la iaia guapa, amb
l’espanyol al cor i amb un somriure.
Fes moltes piscines
per allà dalt, la teva força t’ha fet anar-te’n on molts voldrien. Un petó i
una abraçada, avui ja per sempre.
 |
| Som el que estimem. |
T'estimo preciosa, tu estàs sempre, per a tots. Gràcies per aquest petit homenatge al iaio del bigoti, tots els que l'hem viscut som una mica com ell... amb lo bo i lo dolent, i com tu dius sempre, som el que estimem. En silenci o fent molt soroll, però sempre quan més ens necessitem i, això, és el més important. Aquest moments últims també son lliçons de vida que ens preparen per altres moments, que ens fan més forts i que ens ensenyem a ser millors.
ResponderEliminarTiet, no ens renyis i mimis més!!! mai oblidarem el teu somriure i el teu bigotet que rascava amb molt de carinyo quan ens feies petons, descansa i vetlla sempre per tots nosaltres.
Ens trobem a faltar, enyorem situacions viscudes des de l'estimació, desitgem trobar-nos per tornar a gaudir-les, a gaudir-nos.
ResponderEliminarFem-ho senzill, estimem-nos.
Fem el que som.
Petons des d'aquí fins on esteu.